Hi havia una vegada una noia que no sabia plorar. Vivia en un petit poblet amagat entre muntanyes, sempre amagada de la llum del sol. La seva vida girava al voltant de dies solitaris i pensaments. Per què no podia emocionar-se? Plorar, treure fora tot el que sentia. Un dia, però, ell la va dur a un rodeo de cowboys. Ell, el cuiner, el seu amor, intentava conquistar des de feia anys la noia. Portar-la allà suposava expressar el que sentia. No se n'avergonyia: 37 anys de castedat, s'ho mereixia.
Un cop allà, doncs, va armar-se de valor i, amb la boca plena de babes, li va fer un mossegadeta a la punya de la pestanya.
Fi.
6 comentaris:
quina emoció, quin sentiment... no he pogut contenir les llàgrimes...
bravo!
tenia cara de bulldog?? si feia tantes babes... pobra punya de la pestanya.
Una història molt entendridora, m'ha corprès!
jajajajaj qui ha escrit això?? és molt bo el final jajaa molt babós
obrim votacions!!! jo voto perquè ho ha escrit... la núria!!! o la carlota? perquè això del final babós...
Núria: I vot
Carlota: I vot
Jo voto perquè ho van fer la Mar i la Carlota juntes. I potser la Núria també... Em sento exclosa!!
Núria: I vot
Carlota III vots
Àngels: II vots
Publica un comentari a l'entrada