Negre i estesa com un vell teixit
és la foscor que m'envolta de nit.
Trista, apagada, rodolo pel llit
cap pensament defuig el meu neguit.

Però, de sobte, què és el que he sentit?
El silenci s'ha trencat amb un crit.
No ho entenc, però d emi ha sortit.
L'últim recurs per deixar aquest oblit

9-Octubre-08