Hi havia una vegada una noia que no sabia plorar. Vivia en un petit poblet amagat entre muntanyes, sempre amagada de la llum del sol. La seva vida girava al voltant de dies solitaris i pensaments. Per què no podia emocionar-se? Plorar, treure fora tot el que sentia. Un dia, però, ell la va dur a un rodeo de cowboys. Ell, el cuiner, el seu amor, intentava conquistar des de feia anys la noia. Portar-la allà suposava expressar el que sentia. No se n'avergonyia: 37 anys de castedat, s'ho mereixia.
Un cop allà, doncs, va armar-se de valor i, amb la boca plena de babes, li va fer un mossegadeta a la punya de la pestanya.
Fi.
